"No prometo títols; només prometo esforç"

El Gamper de 2009 i de 2010, a finals d'agost, és ocasió per a presentar el primer equip, dir algunes paraules per part de la presidència i sempre de l'entrenador, i jugar un partit amb algun altre equip d'un cert renom amb qui competir el Trofeu Joan Gamper. Després de l'excel·lent primera temporada de Barça de Guardiola, amb les 6 copes guanyades i a punt la de Campió del Món de Clubs, el tècnic del FC.Barcelona va dirigir-se al públic present al Camp Nou amb una alocució breu que va repetir tant el 2009 com l'any següent (aquest passat estiu), el 2010, i que acabava amb una sentència que descol·locava a l'afició: "No prometo títols; només prometo esforç".

Em va semblar realment sorprenent la síntesi que feia l'entrenador sobre el camí a seguir, que té un aplicatiu ben clar al món educatiu. Són realment tant important les notes (els resultats, els títols), si no hi ha hagut una prioritat abans sobre l'esforç, el treball?

Guardiola no podia prometre més títols: era impossible! Tampoc es podia quedar amb el mateix que la temporada anterior: s'hauria percebut com una petita decepció. Menys encara podia dir que aconseguirien tants o quants menys que l'any anterior: deshinflava a qualsevol. El seu raonament era acceptat per tots si ho proposava de la següent manera: l'objectiu no és aconseguir un bé material en sí mateix (tants títols per temporada, tants excel·lents per butlletí), sinó garantir que l'esforç, el treball, la lluita cada dia i a cada pas de tots els jugadors havia de ser l'element rector de la seva feina.

Llegint-ho en el context escolar, en Pep Guardiola ens assevera que de res serveix posar-se la fita en la quantitat d'excel·lents, si no s'ha fet prèviament una proposta seriosa de treball i d'esforç a classe i a casa, en hores d'atenció a les explicacions, d'implicació a l'aula, i d'estudi regular i disciplinat a casa, durant la setmana i els caps de setmana i festius si cal. Aquí és on realment rau el veritable "resultat" que interessa a Guardiola i que, curiosament i de retruc, acaba donant els millors resultats.

El ja citat partit fallit davant el Milan de Mourinho, que va fer desclassificar al Barça en les Semifinals de la Copa d'Europa el maig de 2010, no va ser cap fracàs per al Barça, ni per als jugadors, ni per al mateix Guardiola. Havien fet la feina. Havien fet el compromís que havien adquirit: feina i feina i feina; era tot el treball que l'afició demanava. En els alumnes cal remarcar que el més important, el més educatiu, el que més els instrueix i fa créixer, és el treball de cada dia; un mal moment d'un examen o un mal partit, no poden desbaratar tot un curs escolar o tota una temporada esportiva, encara que això fés suspendre una assignatura o perdre un trofeu per més important que sigui.

A l'escola, la Classe de Guardiola ens diu que no té sentit lluitar per les notes perquè sí, sinó treballar per l'esforç dia a dia que significa l'estudi, l'aprenentatge i el creixement com a persones i futurs ciutadans.