Josep Guardiola, en les ocasions més inesperades, és emotiu i fins i tot romàntic; tocant la fibra ens estoba a tots. I aquest és un d'aquells moments en què, amb les Seminifals de la Copa d'Europa a punt i amb un R.Madrid que s'ha proclamat campió de la Copa del Rei (encara que amb només un gol de diferència), és perillós. I ho és perquè una derrota tindria efectes nefastos a nivell emocional, mentre que una victòria en tindria de molt beneficiosos; així que el que es juga és important.
Malgrat tot, Guardiola apel·la, en aquests moments cabdals de la temporada i amb títols importantíssims en joc, havent perdut ja un en la mateixa final, l'entrenador no perd els orígens i compara el seu equip amb el seu país. Catalunya ha tornat a refer-se moltes vegades, certament, malgrat les moltes vicissituds de la història; perquè no ho haurà de fer el Barça? "El meu país és tan petit que d'un campanar es veu l'altre"; cançó de Lluís Llach, crec recordar, que fa referència just a la bonesa que també tenen els països petits.
La reflexió pedagògica de Guardiola, una vegada més, és clara: quan ens juguem el curs, quan venen exàmens, quan tothom pot jutjar-nos al tot o res, és moment de recordar què hem fet, qui som i on volem anar, i tenir resposta fins al pitjor dels resultats. Això pot passar només quan s'ha donat tot per la feina, l'esforç ha estat la màxima prioritat en tot moment, i al final, una relliscada, un centímetre, una pilota al pal o un exàmen amb 4.6 no pot tirar per terra tota una temporada, tot un curs...
Quan ja s'ha donat tot durant el curs, ara res pot jutjar més que el que s'ha fet durant tot el curs. Ni un examen important ni una prova final. L'avaluació ja està feta en tots els mesos de bon joc, de bon estudi, de bona feina, de molt d'esforç.
A vegades, la sensació és que per treure el curs cal apretar fort al final; és un gran error i Guardiola n'és conscient. Cal donar el 100% durant tot el curs, i també al final, però el que passi en els darrers moments de tot un llarg curs, no pot decidir més que tot el curs sencer, encara que pugui ser determinant. En una sola final es juga tot un campionat, i a vegades en un examen final també es pot jugar tota una assignatura, però res podrà posar en dubte l'esforç i la priorització per l'estudi si aquest ha estat el segell característic de tots aquests mesos.
Fora nervis de final de curs! Fora els judicis globals davant un resultat concret! Cal, en aquests moments, fer repàs del que passa al final del curs però també de tot el que s'ha fet durant tot el curs... I res ni ningú jutja negativament perdre la Copa del Rei si la força per guanyar-la no ha estat en dubte; mai tampoc haurem de fer-ho amb una matèria que quedés penjada si realment durant el curs l'alumne ha demostrat intenció i voluntat per a ensortir-se'n.
"El meu país és un país petit"... I també el meu alumne/fill és petit en moltes coses (capacitats, dificultats, etc.), però no per això Catalunya s'ha refet de mil avatars històrics; perquè el nostre alumne/fill no podrà refer-se també si compta amb el suport i la comprensió dels seus educadors (siguin mestres, pares, tutors...)?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada